Caminava a poc a poc, sense pressa, amb pas ferm i decidit. Girava el cap a banda i banda, obria la boca i treia un xic la llengua; els seus ulls observaven amb benevolència l’entorn que l’envoltava.
- Papa, mira ¡¡¡¡¡ M’està mirant ¡¡¡¡¡ Li puc donar una galeta?
- Fill, els robots no mengen.
- Ah ¡¡¡¡¡¡¡¡
Mireia Flos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada