LA RAJOLA

Quan visites ciutats europees t’adones que urbanísticament coexisteixen passat i present. En canvi aquí és diferent.Passejant descobreixes que la Vila es transforma i s’adapta al present. A les places es substitueixen els arbres per unes altres varietats que trigaran a donar ombra, el terra per ciment i els bancs de fusta per uns altres de disseny que destrossen l’esquena i que, en seure, no toques de peus a terra (Lesseps). Potser per això tens la sensació que els petits tenen uns mini-espais per jugar i que els parterres pateixen d’alopècia.

Anant d’un costat a l’altre ens trobem que de mica en mica s’eliminen barreres i que ja definitivament el costum dels graciencs per caminar pel mig està justificat: les bastides, les motos, els sacs de runa ... Per tant, els cotxets dels nens i les nenes, els carrets de la compra i les cadires de discapacitats ho tenen més fàcil, sempre i quan no circuli cap vehicle. I què dieu de les cantonades? Sort que santa Llúcia ens conserva la vista ja que ara els conductors, que no pateixen pels pneumàtics, fan drecera en tombar de carrer.

Per acabar, us heu fixat que un símbol, un signe representatiu està desapareixent? Em refereixo a l’ element protagonista del metro quadrat que es va donar com a peça representativa al museu olímpic de Lausanne. Sí, a la característica rajola que era a totes les voreres, de diferents models però indiscutiblement un element particular dels nostres carrers. Les causes les desconec però el fet que hagi un petit tros a Luis de Antunez i que, en una de les remodelacions recents, al carrer Martí entre Vilafranca i Escorial, s’hagi reposat em confirma que antigor i modernitat no estan renyides i mantenen un signe d’ identitat propi.

Rosa Pérez

EL MERCAT DE L'ABACERIA

Estic enamorada de la meva BARCELONA. És tan bonica i riallera. Té mar, té muntanya i, fins tot, dos rius, i unes avingudes i passejos amples. Per a mi és meravellosa. Es tan gran que està dividida en 10 districtes. Cada un té les seves identitats,.. els seus carrers ben diferents i la seva manera de viure la gent de cada barri.

Visc a L `Eixample que és un barri modernista ben distribuït, amb gran quantitat d´ arbres i voreres amplíssimes. També es força sorollós i, sobretot, impersonal, molt fred. El meu cor està a Gracia, una Vila acollidora, simpàtica i viva. Ara que l´han fet piatonal té el seu encant i la seva gent, acollidora, es fa molt amb el veïnat. En el seu centre, o sigui el que és el seu cor, batega dins del Mercat de L´Abaceria, que fa més de cent anys va ser construït pel Sr. Puigmartí per als seus treballadors de la fàbrica de teles Puigmartí i per als veïns dels voltants del barri (en olor de Colònia per als Graciencs).

Voldria explicar-vos que és el meu Mercat ja que hi he passat molts anys treballant-hi sentint-me super a gust. Tot el fred, la calor i las matinades que hi he viscut dintre. El Mercat és un lloc ple de màgia, d’olors, de colors, de sorolls i d’ imatges variables i sosprenents que ens donen el mar i la terra. Es com un petit poble on ens coneixem tan venedors, com compradors, fruit d´un tracte constant. Per a mi va ser una Càtedra de PSicologia que em va ensenyar a escoltar la gent, a comprendre-la, a donar-li carinyo,i, fins i tot, algunes de las meves clientes van ésser com amigues per a mi ja que encara me’n recordo d’ elles amb nostàlgia .

Vaig tenir la sort de ser durant set anys la Presidenta de l’ Associació de venedors del Mercat més emblemàtic i gran de Gràcia. Mentre va durar la meva Presidència, varem fer quantitats de festes Populars assenyalades i no tan assenyalades que sempre portaven gent de tot Gràcia a passar una bona estona. Ens varem integrar dintre de l’ Ajuntament de la Vila i de moltes entitats del barri i vam fer per a ells tot el que estava al nostre abast. Van ser uns anys de molta feina. Després del treball diari amb reunions, alguna bronca i moltes satisfaccions de fer molt bons amics. D´entre tots, el que fou el meu secretari: Eduard Ampolla. Treballant plegats varem procurar tirar endavant el Mercat. Fruit de la nostre tasca varem aconseguir de l’Ajuntament de Gràcia, l´eixamplament de la vorera de la Travessera per tal de millorar la relació entre encantistes i vianants.

Com tots sabem, el càrrecs de responsabilitat comporten el risc de no fer-ho bé per a tothom, però, per a mi, la satisfacció personal és haver contribuït a millorar moltes coses al Mercat i consolidar la unió entre veïnat i venedors. L’ assistència massiva de compradors a tots els esdeveniments populars que varem organitzar em donen la raó. Per tot això, em sento orgullosa dels resultats assolits pensant en el bategar del cor de Gràcia que, per a mi, és el Mercat de L´ABACERIA, un espai públic i de convivència.

Consol Lacida

BUS DE BARRI

Des del 1999 el BUS 114 uneix el barri de Gràcia amb Can Baró. El 2001 es va ampliar l’ itinerari fins als carrers F.Alegre, Budapest i Telégrafo. Els seus usuaris són principalment gent gran i amb mobilitat reduïda. Sovint han d’esperar força estona aquest bus i, en la majoria de parades, no hi ha cap banc perquè puguin seure. A vegades es tracta de gent amb crosses, amb diferents malalties com l’artrosi i d’altres i per a ells és un suplici esperar i esperar…És per aquest motiu que crec seria molt convenient posar bancs, encara que sigui un, per a les persones que més ho necessitin.

Al final i començament d’itinerari d’aquesta línia, o sigui a la Travessera de Gràcia amb Via Augusta, hi ha un espai ampli per posar-ne al menys dos, tenint en compte que a la parada següent de la Travessera de Gràcia hi ha un o dos bancs seria molt convenient posar-ne també a la parada d’inici i final. També em pregunto si seria factible canviar la freqüència del Bus i que hi hagués més servei, que la gent no hagués d’esperar tanta estona.

La línea 117 fa un recorregut ampli, Dos de Maig, Ant.Mª Claret, arriba a la Font d’en Fargas, Pg.Maragall, Hospital de Sant Pau i amb bon servei, exceptuant també la freqüència d’horari. Pel que fa a bancs per a seure, el problema és el mateix que el de la línia 114. Seria convenient una revisió de les parades per millorar el problema de la gent amb mobilitat reduïda.

Des del mes d’Octubre s’ha posat en servei una nova línia, la 129, al barri del Coll,districte de Gràcia, amb origen i final a l’Hospital Militar, al Parc sanitari Pere Virgili. Connecta el Coll amb Vallcarca i es pot enllaçar amb el metro L3 Penitents, i amb altres autobusos. Seria convenient, també, en aquest cas, que en les parades que fos possible posar, sinó un banc al menys un parell de seients per a la gent gran.

Per finalitzar, he de dir que la xarxa de busos es va ampliant i va acostant els diferents barris del nostre estimat districte de Gràcia i, per tant, s’està fent una bona tasca en aquest sentit. Continuar en aquesta línea és acostar els barris, les persones, i, en definitiva, fer força perquè Gràcia sigui, encara més un districte privilegiat i vagi millorant, sobretot per a la gent que hi viu i que tan orgullosa està de ser gracienca.

Maria Lluisa Pena