Entrevista a la Sra. Carme Sabaté filla dels fundadors d’aquesta prestigiosa cadena d’establiments.
La Carme va conéixer al seu marit, en Jordi Codina, Gerent de Cafés UNIC-Caracas, al mercat de La Llibertat. Els pares d’en Jordi Codina eren els propietaris de la Xarcuteria Teresina, també ubicada al mercat. D’aquesta forma es va crear una nova família de graciencs, de bona gent que sempre ha estat unida i han sigut i són amics i col·laboradors de les principals festes del barri: la Festa Major i Sant Medir.
Ens podries explicar breument la història de l’empresa? On i quan es va obrir la primera botiga?
El primer establiment estava enclavat al Portal de l’Àngel en el cor de la ciutat. Va ser inaugurat amb el nom de “Cafés Caracas” en reconeixement al cafè de Venezuela que en aquells temps tenia una marcada importància. Ben aviat aquest local es va convertir en un punt de trobada pel qual van passar personatges molt populars com Mario Cabré, Carmen Laforet, Frank Johan o Joan Oliver (Pere Quart).
Van batejar l’establiment amb el nom de Cafés Caracas en honor del cafè de Venezuela i el 1971 es fa fusionar amb una altra empresa catalana de cafè, curiosament anomenada Cafés Venezuela. Els amos eren en Josep Llavallol i la seva esposa Rosa.
Després es van obrir alguns establiments a Gràcia..
El Café Caracas del Portal de l’Àngel va aconseguir ràpidament molta popularitat i això va permetre a la família Sabaté obrir un nou establement dins el marc d’un dels mercats més populars, el de La Llibertat, al barri de Gràcia. El local del carrer Cigne inicià la seva singladura l’any 1950 de la mà de Pere Sabaté i de la seva esposa Dolors Simón.
L’any 1954 el Torrador s’ubicava al carrer Milà i Fontanals nº 74 a on ara hi ha la Plaça John Lennon. Tot seguit va obrir la botiga al mateix local de Milà i Fontanals i amb quinze dies de diferència, la del carrer Puigmartí. Al districte de Gràcia hi ha dos establiments i al carrer Sardenya, al mercat de l’Estrella , una franquícia.
Quants establiments teniu oberts actualment a Barcelona i Catalunya?
A partir d’aquell moment s’han obert molts més fins arribar a la xifra actual de 49 establiments, repartits entre Barcelona, Sant Andreu, Santa Coloma, Badalona, l’Hospitalet, Cornellà i Ripoll. Tots es regeixen sota un mateix denominador comú: el de botigues-cafeteries i la totalitat d’elles continuen vinculades a la família Sabaté-Simón.
Quin perfil busqueu en les persones que treballen amb vosaltres?
Principalment que siguin educats, amables, simpàtics i que per a ells els clients siguin el més important, que tinguin un mateix tarannà que s’identifiquin amb Cafés Caracas. Molts d’ells han començat de ben jovenets, encara hi treballen i són com una família. L’esforç, la il·lusió, les ganes de treballar, sense mancar esforç han fet possible, gràcies a tots ells, que s’hagi pogut arribar fins avui, amb el prestigi ben merescut. .
He constatat que tant a Puigmartí com al carrer Cigne i al carrer Sant Pere més baix, que són els locals en els quals he estat, els col·laboradors tenen un tracte exquisit. Particularment conec més als del carrer Cigne ja que fa 40 anys que hi vaig. Primerament amb els meus fills i ara amb els meus néts. En tinc un, el Xavier que té una predilecció especial per aquest local i sobre tot pel seu homònim Javi que sempre el mima i ell tot orgullós diu que és el seu amic. Hi ha una anècdota: sempre memoritzen el que prenen els clients, fins el punt que “els avisen” amb anterioritat del que prendran, abans no ho preparin. Estan pendents de tots els detalls i només entrar es respira bon rotllo i alegria.
Recordes alguna altra anècdota?
Una altra anècdota de la fundadora, la meva mare, és que al començament, prenia i servia el cafè i la llet molt calents i, és clar, la gent s’entretenia més estona i ella amb molta visió deia: “la gent, crida a la gent”. ..
Cafés Caracas són importadors. Al laboratori del Torrador fan les proves necessàries per saber exactament les característiques del cafè, condicions, mides del grà, si és de gust afruïtat, etc
Primerament es fa una cata i quan el cafè està torrat una altra. Al laboratori hi treballa una agrònoma, gran catadora, la qual és una de les responsables del prestigi del cafè que consumeix Cafés Caracas. Aquesta persona no cata només el cafè, sino p.ex. la xocolata, el té i tots els productes que venen a les botigues.
Requisit indispensable, és que sempre hi ha hagut un control rigorós de qualitat.
Arribem al final d’aquesta agradable entrevista amb la Sra. Carme Sabaté fent esment que és un orgull poder comptar amb establiments de prestigi i qualitat com el que han creat. Estem complaguts de poder donar-li ressò. És un merescut reconeixement per una tasca molt ben feta que ha donat i dona tan bon servei concretament a aquest veïnat de Gràcia i a tots els passavolants que sentint l’aroma d’un bon cafè ben segur que no poden resistir-se a entrar-hi per degustar-ne un, o dos o les pastes i meravelloses temptacions que es veuen darrera el vidre del taulell… …
La Carme va conéixer al seu marit, en Jordi Codina, Gerent de Cafés UNIC-Caracas, al mercat de La Llibertat. Els pares d’en Jordi Codina eren els propietaris de la Xarcuteria Teresina, també ubicada al mercat. D’aquesta forma es va crear una nova família de graciencs, de bona gent que sempre ha estat unida i han sigut i són amics i col·laboradors de les principals festes del barri: la Festa Major i Sant Medir.
Ens podries explicar breument la història de l’empresa? On i quan es va obrir la primera botiga?
El primer establiment estava enclavat al Portal de l’Àngel en el cor de la ciutat. Va ser inaugurat amb el nom de “Cafés Caracas” en reconeixement al cafè de Venezuela que en aquells temps tenia una marcada importància. Ben aviat aquest local es va convertir en un punt de trobada pel qual van passar personatges molt populars com Mario Cabré, Carmen Laforet, Frank Johan o Joan Oliver (Pere Quart).
Van batejar l’establiment amb el nom de Cafés Caracas en honor del cafè de Venezuela i el 1971 es fa fusionar amb una altra empresa catalana de cafè, curiosament anomenada Cafés Venezuela. Els amos eren en Josep Llavallol i la seva esposa Rosa.
Després es van obrir alguns establiments a Gràcia..
El Café Caracas del Portal de l’Àngel va aconseguir ràpidament molta popularitat i això va permetre a la família Sabaté obrir un nou establement dins el marc d’un dels mercats més populars, el de La Llibertat, al barri de Gràcia. El local del carrer Cigne inicià la seva singladura l’any 1950 de la mà de Pere Sabaté i de la seva esposa Dolors Simón.
L’any 1954 el Torrador s’ubicava al carrer Milà i Fontanals nº 74 a on ara hi ha la Plaça John Lennon. Tot seguit va obrir la botiga al mateix local de Milà i Fontanals i amb quinze dies de diferència, la del carrer Puigmartí. Al districte de Gràcia hi ha dos establiments i al carrer Sardenya, al mercat de l’Estrella , una franquícia.
Quants establiments teniu oberts actualment a Barcelona i Catalunya?
A partir d’aquell moment s’han obert molts més fins arribar a la xifra actual de 49 establiments, repartits entre Barcelona, Sant Andreu, Santa Coloma, Badalona, l’Hospitalet, Cornellà i Ripoll. Tots es regeixen sota un mateix denominador comú: el de botigues-cafeteries i la totalitat d’elles continuen vinculades a la família Sabaté-Simón.
Quin perfil busqueu en les persones que treballen amb vosaltres?
Principalment que siguin educats, amables, simpàtics i que per a ells els clients siguin el més important, que tinguin un mateix tarannà que s’identifiquin amb Cafés Caracas. Molts d’ells han començat de ben jovenets, encara hi treballen i són com una família. L’esforç, la il·lusió, les ganes de treballar, sense mancar esforç han fet possible, gràcies a tots ells, que s’hagi pogut arribar fins avui, amb el prestigi ben merescut. .
He constatat que tant a Puigmartí com al carrer Cigne i al carrer Sant Pere més baix, que són els locals en els quals he estat, els col·laboradors tenen un tracte exquisit. Particularment conec més als del carrer Cigne ja que fa 40 anys que hi vaig. Primerament amb els meus fills i ara amb els meus néts. En tinc un, el Xavier que té una predilecció especial per aquest local i sobre tot pel seu homònim Javi que sempre el mima i ell tot orgullós diu que és el seu amic. Hi ha una anècdota: sempre memoritzen el que prenen els clients, fins el punt que “els avisen” amb anterioritat del que prendran, abans no ho preparin. Estan pendents de tots els detalls i només entrar es respira bon rotllo i alegria.
Recordes alguna altra anècdota?
Una altra anècdota de la fundadora, la meva mare, és que al començament, prenia i servia el cafè i la llet molt calents i, és clar, la gent s’entretenia més estona i ella amb molta visió deia: “la gent, crida a la gent”. ..
Cafés Caracas són importadors. Al laboratori del Torrador fan les proves necessàries per saber exactament les característiques del cafè, condicions, mides del grà, si és de gust afruïtat, etc
Primerament es fa una cata i quan el cafè està torrat una altra. Al laboratori hi treballa una agrònoma, gran catadora, la qual és una de les responsables del prestigi del cafè que consumeix Cafés Caracas. Aquesta persona no cata només el cafè, sino p.ex. la xocolata, el té i tots els productes que venen a les botigues.
Requisit indispensable, és que sempre hi ha hagut un control rigorós de qualitat.
Arribem al final d’aquesta agradable entrevista amb la Sra. Carme Sabaté fent esment que és un orgull poder comptar amb establiments de prestigi i qualitat com el que han creat. Estem complaguts de poder donar-li ressò. És un merescut reconeixement per una tasca molt ben feta que ha donat i dona tan bon servei concretament a aquest veïnat de Gràcia i a tots els passavolants que sentint l’aroma d’un bon cafè ben segur que no poden resistir-se a entrar-hi per degustar-ne un, o dos o les pastes i meravelloses temptacions que es veuen darrera el vidre del taulell… …
Gràcies Javi, Manolo, Toni, Juan, Alejandro, Milagros, Natàlia per la vostra amabilitat i simpatia.
Felicitats a tots!
(part de la història de Cafès Caracas s’ha tret d’una pàgina d’Internet signada per Àngela d’Arenys)
Felicitats a tots!
(part de la història de Cafès Caracas s’ha tret d’una pàgina d’Internet signada per Àngela d’Arenys)
Barcelona, març de 2010. Entrevista realitzada per MªLluïsa Pena.
