II CONGRÉS DE DONES DE BARCELONA

El II Congrés de dones de Barcelona, que es realitzarà el 16 i el 17 d'Octubre del 2009 s'ha posat en marxa. El dimecres, dia 11, amb la presència de l'alcalde de Barcelona i la regidora de Dones i joventut i amb un Saló de Cent ple de gom a gom ,es va portar a terme l'acte de presentació. El fil conductor girarà entorn a Les dones com a agents de trans formació de la ciutat i el debat es desenvoluparà en quatre grans eixos: la ciutadania, la cultura, l'espai public i la vida quotidiana i el temps i el treballs.

Moltes dones han participat en els preparatius d'aquest congrés, des de les promotores fins a les dones dels districtes entre les quals ens trobem les dones que formem part del Consell
de Dones del Districte de Gràcia. Es tracta d'impulsar un procés participatiu per definir el model de ciutat des d'una perspectiva de gènere. A través del web www.bcn.cat/congresdones09, que estàrà operatiu a finals d'aquest mes, es podrà trobar tota la informació sobre l'organització, participació i desenvolupament del Congrés.

Elena Ràfols i Yuste

El Menda

Mido alrededor de 25 o 30 cms. de largo más unos 20 de alto, peso sobre ! Kg. 200 grs., y mi verdadero nombre es Plutito. "El Menda" es el apodo que me puso el marido de mi canguro. ¡Si señores, soy un perrito chihuahua. Os contaré algo sobre mi raza:

Somos oriundo de Mexico, exactamente del Estado de Chihuahua, de ahí nuestro nombre. Nos descubrieron hace aproximadamente ciento y pico de años, pero los cientificos calculan que circulavamos por aquellas lindes desde el siglo IX . Somos pequeños, traviesos y ladradores. Algunos de mis congeneres tienen el pelo largo, otros no, pero todos somos orejudos, vamos que nuestra orejas son en proporción más grandes que nosotros mismos; como dice mi canguro: más orejas que perro.

Ahora os hablaré de mi. Soy terriblemente inquieto, no soy comilón sino glotón. Tengo mal caracter, y yá he mordido a una persona, suerte que soy pequeño, si no me habría buscado un problema.. Ladro a todo quisqui que pasa por la escalera, algunos, cuando me ven se rien, porque a rigor de mi algaravía, creian que era un chucho más grande. Soy más malo que Caín, dice mi cuidadora, pues cuando me tiene en brazos enseños los dientes a todo el que se acerca. También tengo cosas buenas, pués cuando quiero soy encantador, gracioso, muy vivo e inteligente.La última novedad es que Hollyood ha ascendido a protagonistas de peliculas a perritos de mi raza, y entre el estrellato de la Meca del cine y algunos anuncios de tele nos han aupado a perritos pijos.Guau y hasta pronto.

Carmen Dominguez

Cuques de llum

Casa meva està afectada per la remodelació del barri del Coll. Encara no sé com ens en sortirem. La incertesa s’apodera de mi cada dia. No m’atreveixo a fer plans. No vull gastar, ja que en el futur podria necessitar els diners. No és agradable pensar-hi, només vull que tot s’acabi el més aviat possible. Les reunions de veïns són cada cop més inquietants. Torno a casa i no puc dormir. Només penso on podré descansar que no sigui aquí, a casa meva. Tal volta sigui un somni i res de tot això sigui real. Seria meravellós! I els dies van passant amb grans dosis de paciència. Potser quan acabin les obres de Lesseps, continuïn per Farigola i, després, segur que ens tocarà a nosaltres. Obriran el carrer, que fins ara estava tallat, el faran més ample i començaran a circular tot tipus de vehicle amb els sorolls i fums coneguts. Adéu tranquil.litat! Un lateral del carrer és parc forestal. Les nits d’estiu puc veure brillar les cuques de llum. Les afectarà l’augment dels fums? Algú ha preguntat a aquests éssers petits què opinen sobre la remodelació d’un barri, que també és seu? Es farà un reallotjament? O deixarem que desapareguin?

Lola Solana