La Marianela Estarrona i l’Esperanza Pérez, escriptores i veïnes d’El Coll van presentar les seves obres el Dia de Sant Jordi, a la tarda, al Centre Cívic.
La Marianela signa la seva segona novel.la, Paraíso en “vilavirtut”, Editorial La Plana, amb el psedònim Verónica Essman. I l’Esperanza publica, per primera vegada, un llibre que barreja poesia i pintura, dues de les expressions artístiques que conrea aquesta dona polifacètica, titulat Vivir Viviendo, Editoral Tarannà.
Una artista polifacètica
L’Esperanza Pérez va parlar de com tot artista viu les coses quotidianes amb una gran intensitat. La seva escriptura és ràpida “per expressar les seves emocions, provocades per un fet extern o intern”. Les emocions són universals. L’autora no cerca la sonoritat ni la rima sinó l’expressió del sentiment amb les paraules precises, la frescor, l’expressió directa d’allò que viu. És per això que pot escriure en un tros de diari, en un kleenex, en un tovalló; a casa, a la feina o pel carrer. Diu que “l’important és que allò que vols transmetre arribi als altres”.
A nivell pictòric el seu estil és l’expressionisme abstracte. Les pintures del llibre expressen la mateixa emoció que el poema al qual companyen.
El proper 7 de maig, a les 8 del vespre, inaugura una exposició de pintures al Centre Cívic Carmel, carrer Santuari, 27.
De cartera a novel.lista
La Marianela Estarrona treballava de cartera i va començar a escriure després d’un greu accident. La seva primera novel.la, que va tenir una segona edició, dia el títol: Ida y vuelta del más acá.
Va explicar que el 99% dels personatges de la seva novel.la tenen un referent real. Fins i tot el personatge principal és l’alter ego de l’autora. Va escriure l’obra en una Olivetti. Diu que la seva novel.la ha estat qualificada com “compromesa, dura i realista”.
Es tracta “d’una obra experimental”. Els protagonistas són els habitants d’una ciutat fictícia i les seves vivències. Es parla de la droga, del terrorisme. El sexe també hi té una certa rellevància. Tot tractat “des d’un punt de vista còmic i caòtic”. Una novel.la àgil, amb molt diàleg, per fer-nos passar una bona estona.
L’autoedició una via per als autors novells
En el col.loqui amb el públic assistent sorgí el tema que, darrerament, gràcies a editorials com La Plana, amb seu a Gràcia, o Tarannà, molts autors poden publicar mitjançant l’autoedició. Aquestes editorials faciliten la impressió i el disseny, la presentació del llibre i la seva col.locació en dues o tres conegudes llibreries. La resta corre a càrrec de l’escriptor. Si aconsegueix vendre tota l’edició recupera els diners invertits. És una via interessant ja que és difícil i complicat publicar en una editorial coneguda. Aquestes, en general, inverteixen només en valors segurs i no promocionen la creativitat ni donen facilitats als autors novells.
Conxa García
