És curiós, quan vaig arribar a Gràcia fa ja 40 anys, em semblava que no m’acostumaria mai. Desconeixia totalmente el barri, però després van venir els fills, la escola i un munt de coses per les que a poc a poc em vaig anar vinculant als seus carrers plens d’encant, les seves festes, i sobre tot a la seva gent. Gent bona, amable i solidària, encara que ja s’entén que sempre hi ha excepcions, com a totes bandes.
Reflectir en poques línies com viu una dona sola, prejubilada i àvia no és una tasca fácil.
Jo, pensava sinceramente que podría dedicar més temps d’oci vers la meva persona, però NO, no es així, encara que no em puc queixar ja que el que ocupa més temps en la meva vida són els nets.
El primer que penso quan comença el día és que gràcies a Déu els meus estan bé. Després planifico les tasques del dia, procuro apartar el que m’angoixa, cosa que no sempre aconsegueixo i tot prenent l’esmorzar m’agrada assabantar-me de les notícies(per allò d’estar sempre al dia). Normalment he d’acudir a rehabilització (aquest és un tema apart) i d’aquesta manera entre anar al mercat, les feines de casa, el metge i preparar les partitures (canto en un cor) em passa ràpidament el matí.
Després a la tarda sempre estic amb algun net i els vaig a buscar a l’Escola. Us puc assegurar que és un dels moments del DIA més feliç. Els nens són el millor regal que una persona pugui tenir i jo en gaudeixo quotidianament. És fantàstic. Dono gràcies a Déu. Durant aquestes estones és verdaderamente quan no penso en cap dels molts problemaes que pateixo.
Quan els recullen , DESCANSO……… Seguidament cuino alguna cosa per sopar, si es que no he preparat “cap catering” per als “nens grans”. (No es pot tenir fama de bona cuinera), però……com que quan una és “lloca” ho és per tota la vida…pues em mato a treballar. De vegades m’enfado, però després reacciono i penso….”Quantes persones voldrien tenir diariamente el “follón” que jo tinc. De totes maneres estic començant a reaccionar per trobar un espai de temps per a mí.
De fet els dimecres a la nit he d’acudir a l’assaig de la coral i amb aquest curs de comunicació ja tinc dos dies dedicats a cultivar-me.
Per la nit m’agrada “estirar-me” al sofà i veure la televisió, després a dormir …………………
M’agrada viure a Gràcia!
Maria Lluïsa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada