Cicle de Cinema de Dones a la Plaça de les Dones del 36
"Siempre he sentido una profunda curiosidad hacia todo lo que me rodea. Lo desconocido y lo diferente me llama la atención de una manera incontenible. En cambio siento una gran desconfianza hacia las verdades indiscutibles, las opiniones superficiales o los juicios de valor, siempre limitados a condicionantes culturales o personales." Alba Sotorra
El passat dimarts dia 8 de setembre, es va inaugurar el XIX cicle de Cinema de Dones a Gràcia, a la Plaça de les Dones del 36, que es va mostrar un marc ideal per a activitats com aquesta .
L’acte va ser presentat per la Cinta LLasat, Consellera de Dones de Gràcia i l’Elsa Blasco, Regidora de Dones de l’Ajuntament de Barcelona. El documental titulat Miradas desveladas de la directora Alba Sotorra Clua, va ser presentat per la Mercè Coll de Drac Màgic.
Fitxa Tècnica: Miradas desveladas, 2008, 52', VOSE
Guió i direcció, Alba Sotorra / Música, Xavi Macaya/ Editor, Gerard Gil Postproducció, Ábrete Sésamo
Coneixem una mica l’Alba Sotorra
L’Alba és catalana, de Tarragona. Va estudiar Comunicació Audiovisual a Madrid i ha realitzat diversos tallers de documentals. Ha viscut i treballat a Guatemala, Puerto Rico, Nova York, Cuba, Anglaterra, Bòsnia, Turquia, Iran, Afganistan i Paquistan. Ha participat en la producció dels films Lo que soñó Sebastian, de Rodrigo Rey Rosa, a Guatemala i Se trancó el Dominó, de Jordi Olivé, a Cuba. També ha realizat curts documentals, entre ells: Intersecciones, per ser projectat en tres pantalles, on reflexiona sobre les seqüeles del conflicte i la convivència a Bòsnia. i Todavía soy Piedra, per ser projectat en dues pantalles, sobre la funció de l’art i la cultura local en la reconstrucció de l’Afganistan.
Per realitzar Miradas Desveladas, l’Alba va viatjar, amb una ajuda de l’Institut Català de la Dona, fent autostop cap al Paquistan amb la intenció de gravar alguna cosa diferent d’allò que ens mostren els mitjans de comunicació sobre països etiquetats com islàmics, associats a l’integrisme i velats per una sèrie d’estereotips que tenen com a centre de mira la figura de la dona. Durant tretze mesos, entre el juliol de 2005 i el setembre del 2006, va viatjar i viure a Bòsnia Turquia, Iran, Afganistan i Paquistan. Va allotjar-se en cases particulars, de la gent que anava coneixent durant el viatge.
Sinopsi de Mirades Desveladas
Miradas desveladas retrata la vida de cinc dones que es van creuar amb la directora durant el seu viatge. Elles, como l’autora, han elegit l’art per expressar-se. La performance, el cinema, la música, la poesia y la dansa són les eines que utilitzen per pintar a la seva manera el projecte de vida que han somiat.Es tracta de cinc dones artistes que lluiten per canviar el món de les dones, de la seva comunitat, del seu país…
La cinta segons diu la seva autora pretèn "trencar els estereotips que tenim sobre la dona musulmana” ja que “ens creiem amb el dret de pensar per elles, de dir-los què és la llibertat i la igualtat” i ella creu que el canvi en el seu entorn “ha de ser un canvi des de dins, impulsat per elles, i així ho estan fent. També va comentar que "A l’Iran la gent és summament acollidora i hispitalària”.
Un exemple de les dones que ens mostra el documental serien, per citar només un parell, i no allargar-nos: l’Alma Suljevic i la Moshgan Saadat.L’Alma Suljevic de Sarajevo, és la primera dona que ens mostra la cinta. Ella fa perfomances per recollir diners, al seu país i a la resta del món, per treure les mines que encara hi ha als camps del seu país. Ella, a més hi treballa directament traient les mines. La Moshgan Saadat és la més jove i és afganesa, té quatre germanes, unes són professores, una altra pintora… Ella és poeta. Té un poema que comença així: “Si deixo de caminar/digueu-me pedra”.
L’Alba Sotorra els fa un homenatge amb la seva obra que emociona pels testimonis directes d’aquestes cinc dones lluitadores, valentes que no defalleixen davant problemes i prohibicions i, fins i tot, amenaces de mort.A més, val a dir, que el muntatge i les imatges són d’una gran qualitat. És un bell documental que us recomanem de veure. Crec que es pot veure per Internet si hi poseu el títol us sortirà informació al respecte.
CONXA GARCÍA
"Siempre he sentido una profunda curiosidad hacia todo lo que me rodea. Lo desconocido y lo diferente me llama la atención de una manera incontenible. En cambio siento una gran desconfianza hacia las verdades indiscutibles, las opiniones superficiales o los juicios de valor, siempre limitados a condicionantes culturales o personales." Alba Sotorra
El passat dimarts dia 8 de setembre, es va inaugurar el XIX cicle de Cinema de Dones a Gràcia, a la Plaça de les Dones del 36, que es va mostrar un marc ideal per a activitats com aquesta .
L’acte va ser presentat per la Cinta LLasat, Consellera de Dones de Gràcia i l’Elsa Blasco, Regidora de Dones de l’Ajuntament de Barcelona. El documental titulat Miradas desveladas de la directora Alba Sotorra Clua, va ser presentat per la Mercè Coll de Drac Màgic.
Fitxa Tècnica: Miradas desveladas, 2008, 52', VOSE
Guió i direcció, Alba Sotorra / Música, Xavi Macaya/ Editor, Gerard Gil Postproducció, Ábrete Sésamo
Coneixem una mica l’Alba Sotorra
L’Alba és catalana, de Tarragona. Va estudiar Comunicació Audiovisual a Madrid i ha realitzat diversos tallers de documentals. Ha viscut i treballat a Guatemala, Puerto Rico, Nova York, Cuba, Anglaterra, Bòsnia, Turquia, Iran, Afganistan i Paquistan. Ha participat en la producció dels films Lo que soñó Sebastian, de Rodrigo Rey Rosa, a Guatemala i Se trancó el Dominó, de Jordi Olivé, a Cuba. També ha realizat curts documentals, entre ells: Intersecciones, per ser projectat en tres pantalles, on reflexiona sobre les seqüeles del conflicte i la convivència a Bòsnia. i Todavía soy Piedra, per ser projectat en dues pantalles, sobre la funció de l’art i la cultura local en la reconstrucció de l’Afganistan.
Per realitzar Miradas Desveladas, l’Alba va viatjar, amb una ajuda de l’Institut Català de la Dona, fent autostop cap al Paquistan amb la intenció de gravar alguna cosa diferent d’allò que ens mostren els mitjans de comunicació sobre països etiquetats com islàmics, associats a l’integrisme i velats per una sèrie d’estereotips que tenen com a centre de mira la figura de la dona. Durant tretze mesos, entre el juliol de 2005 i el setembre del 2006, va viatjar i viure a Bòsnia Turquia, Iran, Afganistan i Paquistan. Va allotjar-se en cases particulars, de la gent que anava coneixent durant el viatge.
Sinopsi de Mirades Desveladas
Miradas desveladas retrata la vida de cinc dones que es van creuar amb la directora durant el seu viatge. Elles, como l’autora, han elegit l’art per expressar-se. La performance, el cinema, la música, la poesia y la dansa són les eines que utilitzen per pintar a la seva manera el projecte de vida que han somiat.Es tracta de cinc dones artistes que lluiten per canviar el món de les dones, de la seva comunitat, del seu país…
La cinta segons diu la seva autora pretèn "trencar els estereotips que tenim sobre la dona musulmana” ja que “ens creiem amb el dret de pensar per elles, de dir-los què és la llibertat i la igualtat” i ella creu que el canvi en el seu entorn “ha de ser un canvi des de dins, impulsat per elles, i així ho estan fent. També va comentar que "A l’Iran la gent és summament acollidora i hispitalària”.
Un exemple de les dones que ens mostra el documental serien, per citar només un parell, i no allargar-nos: l’Alma Suljevic i la Moshgan Saadat.L’Alma Suljevic de Sarajevo, és la primera dona que ens mostra la cinta. Ella fa perfomances per recollir diners, al seu país i a la resta del món, per treure les mines que encara hi ha als camps del seu país. Ella, a més hi treballa directament traient les mines. La Moshgan Saadat és la més jove i és afganesa, té quatre germanes, unes són professores, una altra pintora… Ella és poeta. Té un poema que comença així: “Si deixo de caminar/digueu-me pedra”.
L’Alba Sotorra els fa un homenatge amb la seva obra que emociona pels testimonis directes d’aquestes cinc dones lluitadores, valentes que no defalleixen davant problemes i prohibicions i, fins i tot, amenaces de mort.A més, val a dir, que el muntatge i les imatges són d’una gran qualitat. És un bell documental que us recomanem de veure. Crec que es pot veure per Internet si hi poseu el títol us sortirà informació al respecte.
CONXA GARCÍA
1 comentari:
Doncs vindrem!!!
Un petó
Publica un comentari a l'entrada