Cap al tard, m’agrada tancar la taula, les llibretes i les pantalles que he anat obrint. Baixar i passejar amb ell. A poc a poc, lentament, tranquil·lament, pel barri. I, agafats de la mà, perdre’ns, deambulant pels carrers i les places. I amb ell, dibuixar-me amb tons i colors i repensar-me amb idees i reflexos. Inventar-me de nou. I a ell, tan callat i desconegut encara, descobrir-lo i investigar-lo, resseguint-lo, amb intensitat.
De vegades, en alguna cantonada, trobem a faltar la cistelleria desapareguda, la merceria o la sabateria. Que ja no hi són. D’abans. Enyor. I mentre tot va canviant, anem seguint rodant. Passejant. Com érem. Com som.
Sara Reñé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Sara
M'agradat molt aquest "microrelat". Espero algún dia arribar a expressar els sentiments d'una manera tan sencilla i tendra.
Rosa
Publica un comentari a l'entrada