dissabte, 28 de març del 2009
El tren de la vida
Pel tren de la vida,
els camins s’allunyen
en la foscor del cor.
Com si els miréssim a través d’un vidre trencat,
les diminutes partícules cauen a terra
i s’escampen com llàgrimes brillants.
No mirem enrere!
Tan sols queden cendres i buidors
i els camins que s’allunyen
en la foscor del cor.
Susana Alastruey
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada