Adios

Adios

Adios a la vida que se me va de un soplo

Adios a los momentos vividos

a los lugares que he visitado

y a los amigos que he dejado.

Adios a todo aquello

que de agua me he sentido envuelta desde que nací

ahora que me he ahogado.

Se lo que es un soplo de vida como aire fresco en verano agua

fria en invierno.

El calor que me envolvia en invierno

el agua fria en verano

se lo que es llover ante el fuego

frente al suelo mojado y se que todo lo trivial a es lo mas importante.

Un café frio en invierno en lugar de cafe caliente en verano.

Un chocolate caliente con churros con todo el calor estival.

¡ Que sensación tan agradable !

Adios a mi trabajo sin el sueldo que me da alegria ante el esfuerzo

realizado.

Adios a mis padres que la vida me han dado.

Adios a mis hermanas por caminar siempre a mi lado.

Y adios a tí amor imagunario que aunque me quede un soplo de vida

te continuare esperando.

Anonimo

Sapos verdees

Tenia una muñequita

azul de cara sonrosada

mofletuda

algo regordeta.

De pequeña la ponia

conmigo a dormir

y jugaba con ella inven -

tandome historias

soñando con otra vida

distinta ilusión.

Y ahora aun sueño

con que un principe venga

en su caballo me lleve a su castillo

y me haga muy feliz ...

Que no bese a mas sapos

de ojos negros

ni papadas verdes.

Solo quisera que fuera un chico

que sepa querer

de verdad.

Anonimo

Quien soy

Volare por los aires, un avión sere

rapida como una gazela

cuando un aguila va hacia su presa.

Nunca sabreis quien soy

por que soy libre como el viento

audaz como un zorrito

veloz como un caballo encabritado.

Soy aquella que escucho en silencio

Soy quieta y cautelosa

impulsiva

impaciente

nerviosa

inqieta

marchosa

alocada

pero continuo siendo yo.

¿ Quien soy ?

Decirme como huelen las flores y os dire

quien soy

Anonimo

Amores imposibles

Mira al cielo bendito azul celeste de día

azul oscuro de noche

magico , añorado y soñado ...

Mira las estrellas luceros de tus pupilas

tan deseados

besados

del perfume de tus cabellos negros

tú mirada de destellos imaginarios

anhelados

como los helados

chocolate, vainilla, fresas

delicias de tus labios

de miradas llenas de sonrisas

perdidas prendidas

y tan deseadas

paloma de mi vida

algún día sabre como te he querido y amado

y aun te quiero , quisiera intentarlo.

Yo tambien te quise y aun te amo lo nuestro ha terminado y lo siento

porque en silencio nos continuaremos amando.

Aprende a querer con el corazón

demuestrame que me quieres con echos y algun día

volare y no se aun rumbo a donde me encontraras o olvidaremos

este amor imposible que tanto nos ha atormentado aunque en el fondo nos quisieramos.

Adios amor mio ya eres libre para volar y yo

volare pero aun donde aun no lo se.

Anonimo

FOTOS DE LA GRAVACIÓ PER AL II CONGRÉS DE DONES DE BARCELONA

FILS

SOBRE POESIA

La presència de Chantal Maillard en l’acte de celebració dels 40 anys d’existència de l’Editorial Tusquests a la Biblioteca Jaume Fuster em van fer recordar i rellegir alguns dels versos del seu inoblidable llibre Hilos. Versos com:

Siempre estan los hilos// la maraña de hilos//que la memoria ensambla por//analogía. De no ser por// esos hilos; la existencia - ¿existencia?// todo sería un cúmulo de// fragmentos - ¿ fragmentos?- bueno, destellos si se quiere.// Todo seria destelllos. Inconexos //(..)
o
Trazar un cero en la nada.// Indefinidamente// Trazar la nada en un círculo.//Apresada en el circulo trazando nada//Ocuparse en el círculo.// Ocuparse.//(..)

Quan el Santi em va regalar el seu llibre i vaig llegir per primer vegada un poema de Chantal, em vaig quedar suspesa en un punt de trasbals. Sensació d’haver-me llegit a mi mateixa. Entre una sintaxi entretallada i un munt de preposicions flotants, vaig anar descobrint el seu dolor, els seus silencis, les seves absències, els seus descosits, els seus fragments d’ella. Vaig anar trobant les seves superfícies i forats i cases i baixos. I escombres i pors. Entrant, entre el·lipsis i versos tallats, en un mon d’inusual i estranya profunditat d’existència i d’escriptura.

LLegir Chantal Maillard, amb la seva capacitat de dir i expressar l’experiència viscuda i la complexitat dels plecs de jo, em va anar obrint la possibilitat de fer una altra lectura de mi i potser de tot. De poder pensar-me més i escriure’m. D’ entreteixir-me. Entre els seus fils i els meus. http://amediavoz.com/maillard.htm

Sara Reñé

EL ESPANTO

OPINIÓ

El otro día me fui a dormir con espanto. Tenía miedo de tener pesadillas horrorosas, como de ser violada y que el delincuente que me vejaba era exonerado de culpa porque había salido una ley que despenalizaba este atroz delito. Y quien era el salvaje que había promovido semejante desverguenza?
El culpable de mi zozobra era un articulo editado por un semanario religioso, que, en vez de promover la paz y el amor, se dedica a proclamar salvajadas, como que el sexo cuando se disocia del matrimonio y la procreación deja de tener sentido o no considerar la violación como un delito.
Yo me pregunto: ¿es que estos señores se han parado a pensar en lo que han dicho? Es que no se han dado cuenta que estas palabras, aunque sean supuestas, no dejan de ser un insultos a todas las mujeres de este mundo? Es que no se acuerdan que ellos con toda su religiosidad, (muy poco piadosa, por cierto) han sido parido por mujeres? Es que alguna vez han visto una mujer violada? Es que no saben que una violación no se resume a una penetración, que también sin consentimiento es humillante, sino que normalmente va acompañada de un apaleamiento, unas vejaciones y normalmente secuelas psicológicas para casi toda la vida? Donde está la piedad tan cacareada por esta institución milenaria llamada Iglesia?
El sexo consentido, NO IMPUESTO, es un instinto en todo ser humano, que no tiene que ser regulado por contrato y que una mujer por practicarlo fuera de estos páramos no tiene porque ser castigada, con semejante atrocidad, de despenalizar al energúmeno que la obliga y la apalea por el simple hecho que ella no lo consienta.. Todas las mujeres sean de derecha, izquierda o centro han sido vilmente injuriadas con estas palabras.

Carmen Dominguez

PRESENTACIÓ GRACIAMÓN

Dimecres 3 de Juny es va fer la presentació al CERCLE ( Ros d'Olano,5)de la nova "tele" digital de Gràcia. Aquí teniu l'enllaç: http://www.graciamon.cat/

TERCER ANIVERSARI DE L'ASOCIACIÓ DE DONES MAS FALCÓ-PENITENTS

INFORMACIÓ

Ja fa tres anys que es va posar en marxa aquesta Associació de Dones, amb seu al carrer Veciana núm. 2, al costat de la plaça de la Vall d’Hebron.

Amb unes tres-centes associades fan una tasca molt important de trobada i intercanvi de sabers. Totes les organitzadores són voluntàries i realitzen un munt de tallers de manualitats, alfabetització, gimnàstica, country, xerrades, sortides i un taller d’iniciació a la informàtica.

La celebració fou el diumenge 24 de maig del 2009 i el cartell de festes era, al matí: exposició dels treballs realitzats per les sòcies alhora que se les complimentava amb un refresc. A la tarda: uns tallers per a nens i nenes a càrrec dels Mossos d’Esquadra de Gràcia; exhibició de gimnàstica d’alumnes dels centre i d’altres convidades; actuació del grup de sevillanes “Menta y Poleo” i de Pedro Valdivia, Victoria Baró i Rocío Serigrat, cantants. Finalment Xocolatada i pastes per a nens, nenes i gent gran. De vuit a deu Música i ball.

Al matí, el local de l’Associació estava ple de gom a gom per celebrar el seu tercer aniversari i veure l’exposició de manualitats: quadres en relleu, treballs de ganxet, randes, cobretaules, bosses, roba pintada, anells de cristalls; figuretes de pessebre pintades a mà; flors fetes amb filferro i roba transparent pintada de colors. També hi havia uns panells amb les fotografies de les sortides i amb els cartells de les xerrades i activitats realitzades enguany.

Les organitzadores portaven dues setmanes preparant-ho tot. I deu dones van treballar tot el matí muntant les taules, preparant canapés, sangria, plenant els plats amb patates, olives, fuet, etc. El resultat va ser espectacular i totes les dones assistents i alguns homes acompanyants s’ho van passar d’allò més bé.

Abans de començar a prendre el refresc, la Presidenta de l’Associació de Dones Mas Falcó-Penitents, Emèrita Castrillo, els va dirigir unes paraules tot valorant la tasca realitzada i felicitant totes les assistents per la celebració d’aquest tercer aniversari tot animant-les a continuar participant-hi.

L’Ajuntament del Districte de Gràcia va col.laborar amb la xocolatada, els gots, plats i coberts recicables i unes motxilles que van emplenar amb sabons i colònies, obsequi de la casa Puig, i llibres de l’Editorial Z, que van servir per obsequiar les sòcies assistents a la festa.

Com que són dones amb recursos, van aconseguir també aportacions de la Generalitat i d’empreses privades com la Bimbo, la Nestlé, Bebidas Españolas. Una botiga de Mercabarna els va facilitar els embotits. L’agència de viatges Gecotur, a través de la qual fan els viatges, els va obsequiar el cava. També van aconseguir juguets per sortejar-los entre la mainada.

Una de les dones participants, amb el seu plat a la mà, deia “hi ha més gent que l’any passat”. I és que està demostrat que entitats de dones com aquesta fan una tasca molt important, tot millorant la qualitat de vida i l’autoestima de les dones del barri.

Els actes de la tarda, que van tenir una amplísssima participació de veïnes i veïns de la zona, van comptar amb la presència de la Consellres de la Dona del Districte de Gràcia, Cinta Llasat.

Conxa García

LA PLAÇA TRILLA

OPINIÓ

En el cor de la Vila de Gràcia, tot pujant el carrer Gran, entre la Rambla del Prat i la Plaça Lesseps es troba una placeta plena d’encant, la plaça Trilla. Aquesta plaça és a un pas del Cercle Catòlic, ubicat al carrer de Santa Magdalena, farcit d‘història i amb un monument dedicat a les Colles de Sant Medir, en finalitzar aquest carrer i començant la placeta. Em pregunto perquè ha estat abandonada. Fa fredor contemplar-la. Bruta, amb les palmeres, diem, “sense afaitar”, i les branques i fulles que arriben quasi bé a terra amb el conseqüent perill per als infants que acostumen a jugar tot sortint de l’escola.

De fet i que jo sàpiga ja han estat ferits dos nens, un amb una punxa d’una branca de la palmera que li va fe mal en un ull. Van haver d’anar a l’Hospital, curar-lo i va sortir amb un ull tapat. L’altre va ensopegar amb el monument esmentat a les Colles de Sant Medir, amb un canto dels quatre o cinc de què consta la base, a un pam del terra i brut, molt brut, no sé si per l’orina dels gossos o ves a saber per quina altra causa. Desconec exactament la llei en aquest aspecte, però crec que els monuments, en un lloc de pas , han d’estar amb alguna cadena o alguna cosa que els envolti i que alerti la gent del mal que poden prendre.

En fí, és urgent que Parcs i Jardins posi el fil a l’agulla ràpidament i solucioni aquest perill abans que hi hagi més incidents i/o accidents. Aquesta plaça s’ho mereix, els veïns s’ho mereixen i, per sobre de tot, els nens es mereixen jugar sense perill.

Maria Lluïsa Pena

PARTICIPACIÓ II CONGRÉS

OPINIÓ

A l’Octubre se celebrarà el II Congrés de Dones de Barcelona amb el títol “Les dones com a agents de transformació de la ciutat”. Durant els mesos previs s’està duent a terme un procés participatiu pels districtes de Barcelona.

A Gràcia,es faran tres tallers, oberts a tothom, sobre tres dels eixos temàtics del Congrés: Cultura (27 de maig al C.C. La Sedeta), Temps i Treballs (3 de juny a la Seu del Districte) i Espai públic i vida quotidiana (10 de juny al C.C del Coll). La participació de les dones dels barris pot aportar al debat una visió de la realitat de cada territori i de les diferents situacions socials, econòmiques i culturals que conviuen a Barcelona. A més, el treball dels col·lectius i entitats de dones de cada districte ha de contribuir a aprofundir i concretar la discussió dels temes que es plantegen.

Al Congrés, hi han d’esser presents no només els discursos, sovint massa teòrics, que es fan des de les esferes polítiques i acadèmiques sinó també la diversitat de perspectives i treballs que s’aporten des dels barris. Només així es faran visibles les transformacions que s’han fet, es fan i es poden fer en cada racó de ciutat.

Sara Reñé

SEMINARI PERMANENT DE DONES COMUNICADORES

PENSEM BARRI, PENSEM CIUTAT

Obert a totes les dones que han participat en els Tallers de Dones Comunicadores de Gràcia

• Dilluns, 25 de Maig a les 6h de la tarda a la Biblioteca Vila de Gràcia,Torrent de l'Olla, 104
• Dijous 25 de Juny a les 6h de la tarda a la Biblioteca Vila de Gràcia, Torrent de l'Olla, 104

Organitzen: PIAD de Gràcia, Teleduca, AVV Vila de Gràcia.

TALLERS PARTICIPATIUS A GRÀCIA DEL II CONGRÉS DE DONES DE BARCELONA

TALLERS PARTICIPATIUS A GRÀCIA :

1. CULTURA: 27 de maig a les 19,30 al centre Cívic de la Sedeta, c/ Sicília 321.


2. TEMPS I TREBALLS : 3 de juny a les 18,00 a la seu del Districte de Gràcia, Plaça de la Vila de Gràcia, 2.


3. ESPAI PÚBLIC I VIDA QUOTIDIANA, 10 juny a les 18,00 al Centre Cívic del Coll , c/Aldea, 15. ESPAI

• PODEU TROBAR TOTA LA INFORMACIÓ A www.bcn.cat/congresdones09

UNA EXPOSICIÓ DE PINTURA QUE UNEIX SENTIMENT I COLOR

El passat dijous sis de maig del 2009, al Centre cívic El Carmel, la pintora barcelonina Esperança Pérez Calvo va presentar la seva obra “RENACIMIENTO, HOMENAJE A MIS PADRES”.

L’obra consta de 18 quadres, d’estil expressionista abstracte on el color i el traç és l’element predominant. En totes les pintures, la pintora dòna a llum a tots aquells sentiments que en paraules sería difícil d’expressar.
L’exposició fou presentada per Lluís Flotats, artista i amic, qui remarcà la categoría pictòrica de Pérez Calvo, tant per l’escola rebuda, com per la seva trajectòria personal. Flotats digué de la pintora “es lliura i es deixa portar per la pintura”.
Esperança va resaltar el quadre “Minotauro en su Cárcel”, tot fent una explicació de perquè el va realitzar, mitjançant la dansa. En la dansa expressà el dolor, la lluita, la desesperació a què els sentiments condueixen en un moment de la vida, i que per mitjà de la pintura i el traç del pinzell, va poder alliberar i donar-los forma.
Pérez Calvo digué “El dolor serveix per alguna cosa”.
L’exposicó romandrà oberta fins el proper 29 de maig.
No us la perdeu !!!!! És una pintura fresca, colorista i plena de vida.
Mireia Flos

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE POEMES "UNIVERS"

Presentació d’un llibre de poemes sobre ciència a Ones de Dones-Ràdio Gràcia

Es va presentar a Ones de Dones (Ràdio Gràcia) el llibre de poemes titulat “Univers” de la poetesa Assumpció Forcada, amb pròleg de David Jou, catedràtic de la UAB.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE" LOS BANCOS DEL TIEMPO"

A ONES DE DONES-RÀDIO GRÀCIA: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LOS BANCOS DEL TIEMPO. EXPERIENCIAS DE INTERCAMBIO NO MONETARIO”

A l’espai Ones de Dones, de Ràdio Gràcia, es va presentar el llibre Los bancos del tiempo.Experiencias de intercambio no monetario, Editorial Graó. Les autores: Carolina Recio, Professora de Sociologia de la UAB; l’Elvira Méndez, Presidenta de l’Associació Salut i Familia; i la Josefina Altés, coordinadora a nivell estatal dels Bancs del Temps i col.laboradora d’Ones de Dones, on realitza un programa mensual.

Cal assenyalar que el Banc del Temps de Gràcia, amb seu als Lluïsos, és un dels més nombrosos i actius de Barcelona. L’interés desvetllat per aquesta experiència, feia necessària l’aparició d’un text com aquest, que reflexionés, valorés, quantifiqués i expliqués la seva incidència i extensió i el seu valor comunitari.

En el marc de l’acció comunitària l’espai i el temps són fonamentals. El temps, avui en dia, ha esdevingut un bé escàs. Per això, és un repte per a la nostra societat el fet de plantejar alternatives que condueixin a aconseguir temps i temps de qualitat.. Aquest llibre reflexiona sobre la utilització del temps i les possibilitats de redefinir d’una manera més equitativa i social com utilitzar-lo.

També ens ofereix una visió dels bancs del temps entesos com un recurs comunitari, per resoldre els problemes de temps de la vida quotidiana de les persones. Alhora ens presenta les xarxes d’intercanvi de coneixement, un lloc on aquelles persones que participen cedeixen els seus sabers i els seus temps per poder ensenyar i aprendre.

Ambdues iniciatives es relacionen amb el temps i ens ofereixen la possibilitat de repensar-lo, ja sigui com a dedicació, ja sigui com a element clau en les relacions comunitàries.

Conxa García

DUES VEÏNES PRESENTEN I SIGNEN ELS SEUS LLIBRES AL CENTRE CÍVIC EL COLL

La Marianela Estarrona i l’Esperanza Pérez, escriptores i veïnes d’El Coll van presentar les seves obres el Dia de Sant Jordi, a la tarda, al Centre Cívic.

La Marianela signa la seva segona novel.la, Paraíso en “vilavirtut”, Editorial La Plana, amb el psedònim Verónica Essman. I l’Esperanza publica, per primera vegada, un llibre que barreja poesia i pintura, dues de les expressions artístiques que conrea aquesta dona polifacètica, titulat Vivir Viviendo, Editoral Tarannà.

Una artista polifacètica

L’Esperanza Pérez va parlar de com tot artista viu les coses quotidianes amb una gran intensitat. La seva escriptura és ràpida “per expressar les seves emocions, provocades per un fet extern o intern”. Les emocions són universals. L’autora no cerca la sonoritat ni la rima sinó l’expressió del sentiment amb les paraules precises, la frescor, l’expressió directa d’allò que viu. És per això que pot escriure en un tros de diari, en un kleenex, en un tovalló; a casa, a la feina o pel carrer. Diu que “l’important és que allò que vols transmetre arribi als altres”.

A nivell pictòric el seu estil és l’expressionisme abstracte. Les pintures del llibre expressen la mateixa emoció que el poema al qual companyen.

El proper 7 de maig, a les 8 del vespre, inaugura una exposició de pintures al Centre Cívic Carmel, carrer Santuari, 27.

De cartera a novel.lista

La Marianela Estarrona treballava de cartera i va començar a escriure després d’un greu accident. La seva primera novel.la, que va tenir una segona edició, dia el títol: Ida y vuelta del más acá.

Va explicar que el 99% dels personatges de la seva novel.la tenen un referent real. Fins i tot el personatge principal és l’alter ego de l’autora. Va escriure l’obra en una Olivetti. Diu que la seva novel.la ha estat qualificada com “compromesa, dura i realista”.

Es tracta “d’una obra experimental”. Els protagonistas són els habitants d’una ciutat fictícia i les seves vivències. Es parla de la droga, del terrorisme. El sexe també hi té una certa rellevància. Tot tractat “des d’un punt de vista còmic i caòtic”. Una novel.la àgil, amb molt diàleg, per fer-nos passar una bona estona.

L’autoedició una via per als autors novells

En el col.loqui amb el públic assistent sorgí el tema que, darrerament, gràcies a editorials com La Plana, amb seu a Gràcia, o Tarannà, molts autors poden publicar mitjançant l’autoedició. Aquestes editorials faciliten la impressió i el disseny, la presentació del llibre i la seva col.locació en dues o tres conegudes llibreries. La resta corre a càrrec de l’escriptor. Si aconsegueix vendre tota l’edició recupera els diners invertits. És una via interessant ja que és difícil i complicat publicar en una editorial coneguda. Aquestes, en general, inverteixen només en valors segurs i no promocionen la creativitat ni donen facilitats als autors novells.

Conxa García

XERRADA A LA SEDETA: EL DRET AL PROPI COS. MIRADA HISTÒRICA SOBRE ANTICONCEPCIÓ I AVORTAMENT

El passat dilluns dia 31 de març d’enguany a les 19:00 h. al Centre Cívic de la Sedeta es va fer una xerrada dins dels actes del “Dia Internacional de les Dones 8m”, amb el títol:“EL DRET AL PROPI COS. MIRADA HISTÒRICA SOBRE ANTICONCEPCIÓ I AVORTAMENT”

La xerrada fou realitzada per les historiadores de CIRCARE: Elena Ràfols, Maria Verdú i Neus G. Ràfols. I l’organització de l’acte va córrer a càrrec de la Vocalia de la Dona de l’AAVV Vila de Gràcia, PIAD Gràcia i Centre Cívic La Sedeta.

La mirada històrica va des de la prehistòria fins a l’actualitat. Varem poder comprovar que poc important s’ha considerat la dona pel seu gènere ja que ha estat la gran part del temps sota la tutela de l’home. Els homes han enginyat artilugis per poder practicar avortaments o estris anticonceptius, indicant així la seva superioritat i valorant el futur fill com una possessió més de la seva grandesa. Sols en la prehistòria la dona ha decidit per ella mateixa i era atesa per les seves congèneres en tots el avatars de la vida.

El primer tractat de ginecologia va ser escrit a Egipte durant la dinastia XII, en el qual es parla per primer cop sobre anticoncepció, en el papir KAHUN. I es realitzaren els primers preservatius masculins. A Grècia nasqué la primera dona que obtingué la titulació de Doctora. Les primeres il·lustracions anatòmiques d’un cos femení són del segle XV, tot i que no queden reflectits els òrgans sexuals.

A l’era moderna la dona tenia per objectiu tenir fills i si la parella era estèril tota la responsabilitat era d’ ella, ja que l’home era considerat viril i, per tant, no podia tenir aquesta fragilitat.
Durant la Il.lustració Mary Wolstonecraft defensa els primers drets de la Dona i Olympia de Gouges ho amplia a les problemàtiques de la quotidianitat i aporta noves concepcions dins de la política, cosa que la portà a la guillotina.

No serà fins al segle XX que les dones surten al carrer per defensar els seus drets civils així com el propi cos. Hildagar Rodriguez Carballeira escriu un tractat amb il·lustracions específiques de la sexualitat femenina i de profilàctics anticonceptius, basant-se en la seva formació jurídica. La píndola anticonceptiva apareix el 1960 als EEUU, i no serà fins el 1985 que a Espanya s’aprova la llei de l’avortament, que, en l’actualitat s’està revisant per ampliar-la.

Mireia Flos

Underground








Mossega'm


Fotos pintures. Susana Alastruey

Desig

El transcurs del temps, el dia, la nit, vidres trencats.

Fotos pintures. Susana Alastruey

El tren de la vida

Pel tren de la vida,
els camins s’allunyen
en la foscor del cor.
Com si els miréssim a través d’un vidre trencat,
les diminutes partícules cauen a terra
i s’escampen com llàgrimes brillants.
No mirem enrere!
Tan sols queden cendres i buidors
i els camins que s’allunyen
en la foscor del cor.

Susana Alastruey

Gràcia celebra el Dia Internacional de la Dona

30 de març 2009
Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Ø 19h “El dret al propi cos. Mirada històrica sobre anticoncepció i avortament”, xerrada a càrrec d’Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus G. Ràfols, historiadores i membres de l’associació Circare, Grup de Recerca Històrica

20.30h “La penosa història de Penelopes López”, històries de dones amb la Nunila

21.30h actuació de “La Sedeta Gospel Singers”

entrada gratuïta a totes les activitats

Organitzen: Vocalia de la Dona de l’A.VV. Vila de Gràcia, PIAD Gràcia i Centre Cívic La Sedeta

VISITA A LES OBRES DE LA PLAÇA DEL 36

El passat dijous, a primera hora de la tarda, es va dur a terme una visita guiada a la Plaça Dones del 36, sol.licitada pel Consell de Dones del Districte. Va ser una visita ben preparada en la qual s’hi van donar tota mena d’explicacions de com quedaria la plaça i es va atendre totes les preguntes de les assistents. Cal dir que les obres estaran acabades d’aquí tres o quatre setmanes.

Hi assistiren set veïnes que habitualment participen en el Consell i cinc veïnes pertanyents a aquesta generació a la qual la plaça ret homenatge: la Maria Salvo (que formà part de l’Associació de Les Dones del 36, que va deixar de funcionar pel fet que ens van deixar algunes d’elles i d’altres són molt grans), la Juliana Martínez, la Teresa Cabrises, la Carmen Lou i l’Enriqueta Buenafuente, que aquell mateix dia complia 94 anys i que va viure la visita com un regal d’aniversari.

La visita va complir amb totes les expectativas ja que hi eren totes les persones responsables de l’obra i de l’àmbit d’Urbanisme de l’Ajuntament del Districte de Gràcia: arquitectes, Consellera de la Dona, Conseller d’Urbanisme, etc. que van estar pendents en tot moment de qualsevol dubte o qüestió i ens van mostrar el plànol i la fotografia de la maqueta de la plaça, així com fotografies del tipus d’arbre, bancs, font, jocs per a nens… que s’hi col.locaran.

La plaça tindrà un part de paviment dur, que perpetra l’accessibilitat, i un paviment fresc i verd, de gespa, amb la idea que sigui un jardí urbà que es pugui trepitjar. També es va assegurar que la il.luminació, que no contaminarà lumínicament, serà bona. Van assegurar-nos que tindran cura dels acabats.

Totes van preguntar pel tema de l’accessibilitat i els baixants del carrer, hi ha un molt pronunciat, ens van informar que es convertirà en carrer peatonal i, per tant, tot quedarà a un sol nivell. No hi haurà bars i sí un parell de botigues. Parcs i Jardins s’encarregarà de tancar la plaça al vespre.

Es va recordar que el Districte es va comprometre a posar-hi una placa explicativa del nom que se li ha donat, cara a l’esdevenidor i als recorreguts o visites sobre la història de Gràcia tant per a escoles com per a adults/es. Els arquitectes van dir que hi havia molt d’espai on col.locar-la i que es tractaria de cercar el més adient perquè la gent el pogués veure bé. Amb els consellers assistents es va quedar que el Consell de Dones en proposaria el text i la forma.

Hi havia un bon ambient i la gent ja parlava de la futura inauguració de la Plaça Dones del 36. Caldrà esperar una mica a acabar les obres i que es pugui inaugurar tot presentant a l’hora la placa i fent una gran festa d’homenatge a aquesta generació de dones, la majoria anònimes, que encara tenen il.lusió per contribuir a crear una societat millor.

Els pisos que s’han construït al voltant de la plaça són cars, els més barats sembla que costaran 600.000 euros. Les dones assistents comentaven que elles no podrien viure en cap d’aquests pisos i van mostrar el seu rebuig per l’especulació immobiliària.

La plaça, però, és pública i una de les poques, si no l’unica, que hi haurà de nova creació al barri. Les noves veïnes i veïns, juntament amb la resta, s’assabentaran així de la història d’aquestes dones lluitadores per la llibertat i la justicia. També es va dir de fer-la servir per fer actes reivindicatius i culturals de dones.

Les representants dels grups de dones gracienques que van promoure la iniciativa de crear aquest espai d’homenatge, que hi eren presents, van mostrar-se desitjoses de mostrar-los, el més aviat possible, el seu reconeixement i afecte, alhora d’agrair-los el seu mestratge.


Conxa Garcia

Agraïment

Ahir va ser un dia per a recordar. Recordar els moments que vam viure,escoltant a totes les participants i comunicadores dels diferents districtes que hi van participar.
Es reconfortant comprovar que hi ha moltíssimes dones amb inquietuds, que volen expresar els seus criteris, la tasca feta, la pendent, les il·lusions i un munt de sentiments que es perceptible que brollen, només observant les cares, més d'una, encesa, els ulls brillants i el ímpetu i el convenciment que hi posen en les seves exposicions oratòries.
Però com no deixo de ser comunicadora de Gràcia, del curs que vam fer amb la Sara Reñé a la Biblioteca Jaume Fuster, vull, si em permeteu, felicitar a la meva companya Rosa Martin per la seva ponencia, la seva força al dir les paraules ens va demostrar que és una oradora nata i plena de posibilitats. Enhorabona Rosa!.
Així mateix, vull fer menció de la nostra professora, la Sara Reñé, que ha portat el curs d'una manera immillorable i de la qual hem après tantes coses. Faig extensiu el meu agraïment a la Conxa Garcia, a la Lidia, que amb el seu "savoir fer", simpatía, amabilitat, en una paraula, humanitat i dedicació, han fet que unes quantes dones, un tant despreocupades per alguns temes,(potser seria millor parlar concretament de mi) ens involucressim amb molts dels temes que afecten a la nostra Gràcia.
M'agradaria fer menció de la bona organització d'aquesta efemèride. Va estar perfecte. Enhorabona!
A la resta de companyes els hi dono les gràcies pel seu companyerisme, la bona voluntat i el positivisme amb el qual m'han regalat estones molt positives per a mí.
Gràcies companyes!
A reveure! Espero que sigui molt aviat!
Maria Lluïsa Pena

MANIFEST 8 DE MARÇ

És irònic que parlem d’una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi en majúscules, constant: la del menjar diari, la de l’educació dels fills i les filles, la de l’autoestima, la de l’abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.

I és per això que cada dia que passa esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.

Tot el manifest a:www.caladona.org/

Comissió 8 de Març

LA HORRENDA PLAZA LESSEPS

EL FINAL DE LA GRAN OBRA DE LA PLAZA LESSEPS, QUE TANTOS INCONVENIENTES Y MOLESTIAS HA TRAÍDO AL BARRIO, VECINOS CERCANOS Y BARCELONA EN GENERAL, PARECE QUE ESTA A PUNTO DE ACABAR.
EXCEPTO EL TROZO DE LA LINEA 9 DEL METRO QUE AUN ESTA VALLADO, PUES SIGUE EN CONSTRUCCION.
NO SE QUE HAN QUERIDO HACER DE ELLA, PERO LA REALIDAD ES QUE LO QUE HAN HECHO, ES DEPRIMENTE, TODO CEMENTO, POCO O NADA DE VERDE, OBSTACULOS EN FORMA DE ESCALONES Y DESNIVELES, ADORNOS CON BORDES AFILADOS, DONDE EN TEORIA SE SUPONE QUE PUEDE HABER NIÑOS, POR LO TANTO PELIGROSOS. Y UNA CANTIDAD DE NO SE COMO LLAMARLES, CONJUNTO DE HIERROS, PORQUE DE ARTE Y/O DECORATIVOS NO TIENEN NADA.
EN FIN ESTO YA ESTÁ MUY COMENTADO, LO ÚLTIMO QUE YO HE VISTO, ES QUE EL HIERRO HORIZONTAL QUE VEN EN LA FOTO POR DEBAJO ESTÁ LLENO DE LUCES, QUE A PARTE DE NO ALUMBRAR A NADA, ESTÁN SIEMPRE ENCENDIDAS. EN CAMBIO, HAY MUCHOS PUNTOS DE LA PLAZA EN PENUMBRA U OSCUROS. QUE SI NECESITARÍAN DE ESA LUZ DESPERDICIADA.

ESPEREMOS QUE LO ARREGLEN Y PRONTO.

BERTA RIESCO

GOSSOS

L’altre dia anava pel carrer, mirant els edificis regis, preciosos que hi ha pel carrer Gran i de sobte el meu peu va trepitjar “alguna cosa tova”......Com haureu endevinat es tractava del que es tractava , reflectint perfectament el comportament d’alguns propietaris de gossos que no tenen ni el més mínim respecte pels seus conciutadans. És un problema difícil de solventar, d’acord que hi ha persones molt concienciades en aquest tema, però no en la totalitat dels amos de gossos. Serà un problema de manca de “pipi-can”?. Potser és que jo no en tinc de gos, però pel centre de Gràcia i si no és dins el recinte d’un parc, no en veig cap.

Gràcia té un cens important de gossos i els carrers sovint fan olor dels seus fems i és bastant insoportable. Seria posible que els animals tinguessin més espai per a ells? Crec que és tracta d’ un tema prou important com és el de gaudir d’un barri més net i sense olors desagradables. Els gossos tenen dret a fer les seves necessitats, ells no en tenen cap culpa, són els seus amos que s’haurien de preocupar de no embrutar els carrers i col·laborar en mantenir neta la nostra ciutat, el nostre barri.

S’han organitzat unas brigades de voluntaris/es que recullen els fems dels gossos, encara que no poden arribar a tots els indrets de la ciutat, però és un pas, un pas important per a resoldre definitivament el problema.
Podrem entre tots aconseguir-ho?

Maria Lluïsa Pena

L'acte de lliurament del XXIII Premi 8de març Maria Aurèlia Capmany tindrà lloc el proper dia 5 de març ales 18.30, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.En el marc d'aquest acte, es retrà un homenatge a la Sra. Victoria Sau,vicepresidenta del Consell Municipal de les Dones.

La llegada de una señora

Vino el año pasado, dijo que se quedaría solo unos meses. Era una señora timida y delgada, solo unos pocos se fijaron en ella. Con el tiempo se fué asentando y engordando; empezó a llamar la atención de todos, ahora tiene la desfachatez de afirmar que se quedará mucho tiempo. Su apetito se está volviendo voraz, y ella sigue aumentando sin control
La junta del pueblo se reunió para tomar carta en el asunto. Acordaron llamarla para que se explicase, pués nada escapaba de su glotonería. Se tragaba hasta lo que pertenecía a los trabajadores. Cuando llegó al salón de actos la autoridad se dispuso a interrogarla, para saber el porqué de su actitud. Cual no fué su sorpresa cuando le dijo: "Señora identifiquese" y ella con voz atronadora respondió: "Me llamo: "LA CRIISIS"

Carmen Dominguez