Les amigues curen: aquesta és la conclusió d’un estudi que va publicar fa un temps la Universitat de Los Angeles (Califòrnia), que em va arribar a través d’internet i que he rellegit aquests dies. Segons aquesta investigació, les amigues contribueixen a l’enfortiment de la identitat i a la protecció del nostre futur. Són un recer de pau al bell mig del món real, ple de tempestats i obstacles Les amigues ens ajuden a superar els buits emocionals i ens ajuden a recordar qui som realment. Tot això té el seu vessant científic relacionat amb una hormona: l’Oxitocina. El cas és que, després de repetits estudis, es va demostrar que els lligams emocionals existents entre les dones que són amigues veritables i lleials, contribueixen a una reducció dels riscs a patir enfermetats lligades a la pressió arterial i el colesterol. Fins i tot es creu que aquesta pot ser una de les raons que les dones visquin més que els homes. Crec que moltes dones ja teníem, d’una manera acientífica, aquesta certesa i, per això, tenim cura de les nostres amigues com un bé molt preuat.
Conxa Garcia
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ull de dona i més. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ull de dona i més. Mostrar tots els missatges
dijous, 10 de setembre del 2009
divendres, 12 de juny del 2009
FILS
SOBRE POESIA
La presència de Chantal Maillard en l’acte de celebració dels 40 anys d’existència de l’Editorial Tusquests a la Biblioteca Jaume Fuster em van fer recordar i rellegir alguns dels versos del seu inoblidable llibre Hilos. Versos com:
Siempre estan los hilos// la maraña de hilos//que la memoria ensambla por//analogía. De no ser por// esos hilos; la existencia - ¿existencia?// todo sería un cúmulo de// fragmentos - ¿ fragmentos?- bueno, destellos si se quiere.// Todo seria destelllos. Inconexos //(..)
o
Trazar un cero en la nada.// Indefinidamente// Trazar la nada en un círculo.//Apresada en el circulo trazando nada//Ocuparse en el círculo.// Ocuparse.//(..)
Quan el Santi em va regalar el seu llibre i vaig llegir per primer vegada un poema de Chantal, em vaig quedar suspesa en un punt de trasbals. Sensació d’haver-me llegit a mi mateixa. Entre una sintaxi entretallada i un munt de preposicions flotants, vaig anar descobrint el seu dolor, els seus silencis, les seves absències, els seus descosits, els seus fragments d’ella. Vaig anar trobant les seves superfícies i forats i cases i baixos. I escombres i pors. Entrant, entre el·lipsis i versos tallats, en un mon d’inusual i estranya profunditat d’existència i d’escriptura.
LLegir Chantal Maillard, amb la seva capacitat de dir i expressar l’experiència viscuda i la complexitat dels plecs de jo, em va anar obrint la possibilitat de fer una altra lectura de mi i potser de tot. De poder pensar-me més i escriure’m. D’ entreteixir-me. Entre els seus fils i els meus. http://amediavoz.com/maillard.htm
Sara Reñé
La presència de Chantal Maillard en l’acte de celebració dels 40 anys d’existència de l’Editorial Tusquests a la Biblioteca Jaume Fuster em van fer recordar i rellegir alguns dels versos del seu inoblidable llibre Hilos. Versos com:
Siempre estan los hilos// la maraña de hilos//que la memoria ensambla por//analogía. De no ser por// esos hilos; la existencia - ¿existencia?// todo sería un cúmulo de// fragmentos - ¿ fragmentos?- bueno, destellos si se quiere.// Todo seria destelllos. Inconexos //(..)
o
Trazar un cero en la nada.// Indefinidamente// Trazar la nada en un círculo.//Apresada en el circulo trazando nada//Ocuparse en el círculo.// Ocuparse.//(..)
Quan el Santi em va regalar el seu llibre i vaig llegir per primer vegada un poema de Chantal, em vaig quedar suspesa en un punt de trasbals. Sensació d’haver-me llegit a mi mateixa. Entre una sintaxi entretallada i un munt de preposicions flotants, vaig anar descobrint el seu dolor, els seus silencis, les seves absències, els seus descosits, els seus fragments d’ella. Vaig anar trobant les seves superfícies i forats i cases i baixos. I escombres i pors. Entrant, entre el·lipsis i versos tallats, en un mon d’inusual i estranya profunditat d’existència i d’escriptura.
LLegir Chantal Maillard, amb la seva capacitat de dir i expressar l’experiència viscuda i la complexitat dels plecs de jo, em va anar obrint la possibilitat de fer una altra lectura de mi i potser de tot. De poder pensar-me més i escriure’m. D’ entreteixir-me. Entre els seus fils i els meus. http://amediavoz.com/maillard.htm
Sara Reñé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
