La Fina R. Palau, poetessa i cantautora gracienca va presentar dimarts passat el seu nou llibre a la Sala de les Columnas de la seu d’UGT. “Sinergia” està publicat per La Busca Edicions. L’edició és bilingüe català-castellà.
La Fina R. Palau participa en el Consell de Dones del Districte de Gràcia i va actuar, juntament amb l’Assumpció Forcada, també poetessa, el novembre passat en el Dia Anual de Gràcia contra la Violència vers les Dones i en la inauguració de la Plaça de les Dones del 36.
La Fina ja tenia publicats dos llibres: “Mänty” i “Fronesi”. Aquest nou poemari li ha prologat la Lídia Falcón, advocada i feminista. Es tracta d’un llibre on ens ofereix la seva visió del món, de les relacions humanes a través de metàfores relacionades amb la vinya, el seu paisatge de la infantesa, ja que ella va néixer a Sant Sadurní d’Anoia. Us oferim un petit tast amb el poema titulat “Noves pluges”:
La pluja em recorda
la infància dins l’escalfor d’un llit.
La veu calmosa de la mare,
les estrelles dintre els meus llençols,
i jo volent impedir
que el meu cos creixés.
No volia ser gran,
potser l’edat justa
és la que peregrina
pel nostre cervell.
Però la vida ens ensenya
cada dia l’altra visió
de la realitat:
esperar noves pluges.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POESIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POESIA. Mostrar tots els missatges
dijous, 29 d’octubre del 2009
dissabte, 28 de març del 2009
El tren de la vida
Pel tren de la vida,
els camins s’allunyen
en la foscor del cor.
Com si els miréssim a través d’un vidre trencat,
les diminutes partícules cauen a terra
i s’escampen com llàgrimes brillants.
No mirem enrere!
Tan sols queden cendres i buidors
i els camins que s’allunyen
en la foscor del cor.
Susana Alastruey
diumenge, 7 de desembre del 2008
Poesia AMATEUR
S A R A,
quin nom més bonic,
bíblic, femení,
tú el portaras amb gràcia
i seras com una estrella
emanant amor i un perfum
de nena bella.
Quina il·lusió em fa veure't
Seras com la teva mare?
T'assemblaras al teu pare?
Siguis com sigues,
la més maca, la més bona.
Somnio amb tú molt sovint i ja et sento propera,
t'acaronaré en els meus braços,
amb cor silenciós i tendre.
Quin goig viure l'experiència
d'el començar una vida,
espurna de llum per a tots
la filla de la meva filla.
Don gràcies al bon Déu ,
per fer-m'ho viure tres vegadas
i tanmateix les que vinguin
plenes de felicitat i amor.
Fins aviat princesa meva,
no ens posarem molt nerviosos,
I.......prepara't
Si ets tan feliç dins la mare,
quan arribis aquest món,
més ho seras amb els pares.
Molts petons angelet meu.
L'àvia Maria Lluïsa
dilluns, 24 de novembre del 2008
SOLSTICI
EN RECORD I HOMENATGE D'EN MIQUEL MARTÍ I POL
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí de fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defellences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
